La fal·làcia protaurina

O la pobra argumentació dels defensors de les curses de braus

Aquests dies hem pogut llegir, arran de la ILP de Prou.cat que defensa l'abolició de les curses de braus al Principat, arguments de tota mena, a favor i en contra. S'han intensificat arran de l'arribada de la ILP al Parlament de Catalunya, i la seva posterior admissió a tràmit. Com en qualsevol discussió hi ha opinions més afortunades i n'hi ha que ho són menys, però els arguments que estan emprant els defensors de les curses no només ratllen el mal gust sinó que sovint insulten la intel·ligència de la gent. I això que defensar el fet de poder torturar un ésser viu fins a la mort necessita d'un procés argumentatiu molt recargolat, però malgrat tot, els exhibeixen i se'ls creuen. Els repassem a continuació.

En primer lloc hi tenim l'argument de l'antiespanyolisme. Que a Catalunya es volen prohibir les curses de braus perquè simbolitzen "la fiesta nacional" espanyola, no perquè es vulgui protegir l'animal. Aquest argument és molt poc consistent, però és usat fins a l'extenuació pels protaurins, que probablement ignoren que a les Illes Canàries, territori de moment part encara de l'Estat espanyol, fa 20 anys que les curses de braus hi estan prohibides. Deuen ser molt antiespanyols allà! Com dir-ho? Pocs catalanistes deuen ser fans asidus de les sevillanes, però no en defensen pas la prohibició. De fet hi ha molts ciutadans espanyols que tampoc no són gens partidaris de la tortura animal, i els estudis demostren que la majoria de la població espanyola s'oposa a les curses de braus. Deuen ser tots molt antiespanyols, tant ells com els canaris.

De fet és el gran argument dels defensors de les curses dins del PSC, que acusen a tots els altres d'oposar-s'hi "per anar contra Espanya". Això sí, ells en canvi no defensen les curses "per espanyolisme". No! L'argument ideològic només el poden usar ells ... és clar és clar.

Aquest argument sol degenerar en un altre de proper, l'argument de la llibertat, molt exhibit al Principat pel grup de suport als protaurins amb gent com en Sisa al capdavant. Prohibir és dolent! Si prohibim les curses de braus, estem renunciant a la llibertat! Aquest argument, perdonin, fa pena. En democràcia les lleis et prohibeixen fer un munt de coses, entre elles matar o torturar altres persones (i animals també). És manca de llibertat que hom no pugui assassinar qui vulgui? És una prohibició injustificable no poder degollar animals fins a la mort? Perquè els protaurins estan defensant la llibertat per poder torturar i matar un animal enmig d'un toll de sang. I compte, que la llei actual al Principat ja prohibeix la tortura de qualsevol animal, amb l'excepció dels braus de les curses. Això vol dir que si fessin una "corrida" amb un cérvol, estarien cometent un delicte que preveu penes de presó.

Hi trobem també el tema de la "tradició", un argument que és fal·laç per si sol, com si el fet que antigament es fes sigui un motiu per permetre-ho ara. Anteriorment també era tradició l'esclavatge, o que les dones no votessin. La tortura també s'usava legalment no fa tants anys, i no per això s'ha de continuar fent. Que una cosa sigui antiga o nova no la fa automàticament bona ni defensable, com és el cas.

O l'argument de que un brau per a les curses viu a cos de rei, mentre que els animals que es maten per menjar viuen clausurats en gàbies i en condicions lamentables. Argumenten a més a més, els protaurins, que si es volen abolir les curses de braus, cal abolir qualsevol mort animal. Primera, la llei exigeix que els animals que són sacrificats per a consum humà ho siguin amb el menor dolor possible, cosa que no passa amb el brau de les curses, que se l'apunyala i el degolla fins que pràcticament mor dessagnat, després de molta estona patint. I segona, la llei també estableix que els animals han de viure en unes condicions mínimes habitables.

Aquest raonament porta seguidament al que assegura que, sense les curses, aquest tipus de brau s'extingiria. Independentment de la certesa o no d'aquest argument, això no implica que sigui justificable torturar-los. De fet si les administracions (ajuntaments, diputacions, etcètera) deixessin de subvencionar les curses de braus com fan ara, podrien dedicar els dienrs a evitar l'extinció d'aquest tipus de braus. Com dir-ho? Hi ha altres espècies en perill d'extinció i ningú no defensa que una solució sigui criar-los en captivitat i després massacrar-los a punyalades.

Hi ha fins i tot protaurins que asseguren que el brau no pateix quan se'l "toreja". Es veu que hi ha un veterinari que defensa aquest punt, i a això s'agafen els defensors de les curses. Assegura que ha demostrat amb microxips, implantats a alguns braus, que aquests no pateixen. Els seus estudis però només han vist la llum a una revista taurina. Posats a fer, es podria fer la prova amb els microxips amb éssers humans (i perquè no dir-ho, amb el mateix veterinari).

I ja per acabar, el darrer argument, tot i que no per això el més trist. L'argument de la "batalla d'igual a igual" entre brau i torero. D'igual a igual? Ho diuen pels "burladeros" o per les banderilles, espases i demés estris que se li claven al brau? D'igual a igual seria un tancat sense proteccions i amb el torero sense armes. Perquè la "igualtat" actual no és tal, tenint en compte com acaba el marcador el 99% dels cops. De fet el brau el màxim que pot fer és empatar, perquè mort enmig d'un toll de sang hi acaba sempre. Una variant d'aquest argument posa èmfasi als "collons" que calen per posar-se davant d'un brau. Com si el fet de ser valent et donés via lliure per torturar i matar animals o persones.

Des de la tradició fins a l'antiespanyolisme, passant per la defensa de la raça del brau, la batalla d'igual a igual, el suposat no patiment de l'animal (i la seva bona vida anterior), o la tradició i la defensa de la llibertat contra les prohibicions, cap d'aquests arguments no justifica la tortura, la mutilació i la barbàrie que suposen les curses cap als braus. I per desgràcia dels protaurins, això ho veu una gran i immensa majoria de la població, per no parlar del que diu la llei. Com se sol dir, dues pedres, senyors taurins.

http://www.racocatala.cat/editorial/21485/la-fallacia-protaurina